Treball en grup: NADALA

Per fer aquesta nadala el que vam fer va ser, primer, vam grabar a l'institut la primera part, que es veu l'arbre de Nadal, després vam anar a la Rambla i vam grabar el cartell que ficava "Bones Festes!" i després l'arbre gegantí que hi havia per tal de fer una semblança de forma ajuntant l'abre de l'institut amb el de la Rambla. Les parelles que apareixen fent-se petons, eren complets desconeguts als que els hi anavem demanant si us plau si es podien fer un petó i grabar-lo per fer un treball. Quan ja teniem tots els fragments de vídeo les vam ajuntar amb el programa Movie Maker i vam afegir la primera i la última imatge que surten frases.

Activitat 1: PROFUNDITAT DE CAMP

ENFOCAMENT SELECTIU:

En aquesta fotografia podem observar que s'ha prioritzat en l'obertura del diafragma, es pot dir que per fer aquesta fotografia hem ficat un diafragma obert, aproximadament f2.8, i gràcies a això obtenim un enfocament selectiu, la mà està perfectament enfocada, mentre que l'aigua de la font està desenfocada.

ENFOCAMENT SELECTIU

PROFUNDITAT DE CAMP:

En aquesta fotografia podem observar que també s'ha prioritzat en l'obertura del diafragma, es pot dir que hem ficat un diafragma tancat, aproximadament f8 i gràcies a això obtenim profunditat de camp, és a dir, que tant la mà com l'aigua de la font i el fons es veuen enfocats.

PROFUNDITAT DE CAMP

Activitat 2: VELOCITAT D'OBTURACIÓ

En aquesta fotografia podem observar un moviment congelat gràcies a una alta velocitat a l'hora de fer la foto. Ha estat feta amb una velocitat aproximada de 1/500:

MOVIMENT CONGELAT

En aquesta fotografia podem observar un moviment suggerit gràcies a la velocitat lenta a l'hora de fer la foto. Ha estat feta amb una velocitat aproximada de 1/8:

MOVIMENT SUGGERIT

En aquesta fotografia podem observar que el fons està borrós, però, en canvi, el cotxe es pot apreciar bastant nítid, d'això se'n diu escombratge de fons. Ho hem fet amb una velocitat lenta, aproximadament 1/20 seguint el moviment del cotxe amb la càmera. 

ESCOMBRATGE DE FONS

Les següents fotografies són luminogrames. Són fotos fetes a algun lloc fosc, amb una velocitat baixa, ''1, ''2 o BULB, per exemple. Podem fer-les amb un trípode, movent l'objecte lluminós el qual volem fotografiar o podem moure la càmera donant la forma que volem.

LUMINOGRAMA

LUMINOGRAMA

Activitat 3: CONTROL D'EXPOSICIÓ

Aquestes dues fotografies estan fetes a contrallum. L'ùnica diferència que hi ah entre les dues fotografies es que a la primera foto la llum que hem mesurat es correspon a tot el conjunt, i en canvi, a la segona la llum que hem mesurat és la que correspon amb la llum de les persones.

Activitat 4: FOTOGRAFIA I MEMÒRIA

Aquesta sóc jo de petita a la platja Copacabana, Brasil. Ma mare m'ha explicat que en aquest moment estava tant contenta perquè aquest era el primer cop que tocava la sorra de la platja i em banyava a l'aigua del mar. 

A aquesta fotografia apareix el meu avi, l'home de la dreta, i el meu pare, el nen que surt somrient. La foto es va fer aproximadament a l'any 1970. Era l'època de Nadal, i van amb roba d'estiu ja que la foto està feta a Argentina. 

Activitat 5: GÈNERES FOTOGRÀFICS

FOTO REPORTATGE: Robert Capa

A aquesta foto es pot observar un soldat, i es veu justament el moment en el que una bala travessa el seu cos. Aquesta foto jo crec que ha estat feta amb una velocitat molt ràpida, ja que el fotògraf no tenia temps i justament ha agafat el moment perfecte. Diria que està feta mb un diafragma f8, ja que es pot observar una mica de profunditat de camp. Com que és una foto instantània, sense estar preparada, la llum ambiental és la que hi havia en aquell moment. L'home, dins la foto, està en una posició diagonal, cosa que dona una sensació d'inestabilitat ja que l'home està caient. Hi ha un pla general. Jo crec que aquesta foto segueix la llei dels terços. Aquesta foto m'ha agradat molt perquè és una foto feta instantaniament i que mostra com unhome lluitador pels seus drets, es fusilat.

FOTO RETRAT: Cecil Beaton

A aquesta foto es pot observar una nena asseguda a un llit amb una bena al cap, abraçant un osset de peluix. Aquesta foto jo crec que ha estat feta amb un diafragma bastant tancat, ja que es pot apreciar profunditat de camp, tant el la nena com el llit i el fons surten perfectament enfocats. Respecte a la velocitat, depen de la llum que hi hagués en aquella habitació. La nena es troba al mig de la foto, és on principalment es difrigeixen els nostres ulls quan per primer cop mirem la foto. Es troba en una posició vertical, cosa que dóna una sensació de dinamisme. Hi ha un pla mig. Segueix la llei dels terços. Aquesta foto és la que més m'ha agradat de la Cecil Beaton perquè la nena dóna com una sensació de patiment respecte a l'estat ue es troba en aquell moment, trobo que és una foto molt tendre.

FOTO PAISATGE: Axel Hutte 

A aquesta foto podem observar un paisatge gelat a Alemanya. La foto ha estat feta amb un diafragma tancat ja que es pot observar una gran profunditat de camp, es troba tot enfocat, i podem observar un detallisme extraordinari. La velocitat que va fer servir el fotògraf depen de la llum que hi hagués en el moment de fer la foto. El gel i la pedra es troba dins la foto d'una manera horiztonal, cosa que ens pot fer donar una sensació de molta estabilitat. Hi ha un pla general. Segueix la llei dels terços. A mi, personalment, aquesta foto em dóna una sensació de fredor, a causa dels colors blaus que es poden percebre.

FOTO NU: John Coplans

A aquesta foto es poden apreciar uns peus agafats per unes mans. La foto diria que ha estat feta amb un diafragma obert f.8, ja que és un pla detall i es troba tot enfocat. Respecte a la velocitat, depen de la llum que hi hagués en aquell moment. Els peus es troben d'una manera vertical dins la foto, cosa que ens dóna una sensació d'estabilitat. Aquesta foto segueix la llei dels terços. Personalment, trobo que aquesta foto és molt tendre. Es veuen que són peus d'una persona gran, simbolitzan tot el camí que han fet aquests peus i que encara queda per fer.

FOTO NATURA MORTA: Chema Madoz

A aquesta foto podem observar un glassó simbolitzant un regal que s'esta fonent. Jo diria que aquesta foto està feta amb un diafragma obert f.8 ja que hi ha un pla detall i esta tot enfocat. La velocitat que ha fet servir el fotograf a l'hora de fer la foto depen de la llum que hi hagues on estava fent la foto. El glassó es troba justament al mig de la foto, segueix la llei dels terços. Jo crec que la raó per la que el Chema Madoz ha volgut fet aquesta foto és per donar a saber que els regals materials no duren per sempre, per això el glassó s'està fonent, que no pas una amistat, per exemple. Aquesta és la foto que més m'ha agradat del Chema Madoz. 

Activitat 6: ANNIE LEIBOVITZ

Annie Leibovitz va nèixer a Waterbury, Connecticut, el 2 d'octubre de 1949. Va ser la primera dona que va exposar la seva obra a la Galeria Nacional de retrats de Washington, també va ser la última persona que li va fer una foto a John Lenon poques hores abans de morir. Ha treballat en diverses revistes com Vanity Fair, Rolling Stone o Vogue. Ha sigut galardonada amb diversos premis com per exemple, la Biblioteca del congrés d'Estats Units li va donar el títol de "Leyenda Viva". Annie Leibovitz és coneguda principalment pels seus retrats a celebritats.

És una fotògrafa rebel que porta causant polèmica des dels anys 70, diu que la fotografia li ha donat llicència per mirar el món i explicar-ho. El que fa com a fotògrafa és captar una petita llesca del subjecte, no busca captar la seva ànima, sinó el que ella vol transmetre, per això prefereix fer les seves fotografies amb actors, ja que saben actuar i reflectir el que ella busca.

Ha exercit diversos estils de fotografia (va fer un reportatge de guerra a Sarajevo) però és mundialment coneguda pels seus retrats, majoritàriament fets a famosos, en què treballa amb tècniques informàtiques i tot tipus d'atrezzo i vestuari (cosa que la fa treballar amb un gran equip com si fos una directora de cinema)

Les seves fotografies són purament estètiques, normalment divertides o bé misterioses, en les que utilitza el contrast i el clarobscur per crear suspens i irrealisme. Prefereix la llum natural.

• Per què vam escollir-la?

Jo crec que primer de tot, la vam escollir perquè a simple vista, les seves fotos, no et deixen gens indiferent. A mi, personalment, és una fotògrafa exemplar, fica un toc personal a totes les fotos. Les meves fotos preferides són aquestes.

Penélope Cruz i Woody Allen

Yoko Ono i John Lennon poques hores abans de que aquest
hagi sigut assassinat.

Angelina Jolie

Sobre els treballs dels meus companys:

Un treball que m'ha interessat bastant ha sigut el de la Maria i la Marta, Nan Goldin, una fotògrafa d'Estats Units renovadora de la fotografia documental. Els temes principals són: la crítica sobre el maxisme, els maltractaments, i el sida. Les fotos són autoretrats o estan fetes al seu entorn, als seus amics...

Van escollir aquesta artista perquè els hi interessava els temes que tractava.

Treball Personal: RETRAT

Aquest treball personal, l'he fet de la fotografia de retrat, ja que és el gènere que més m'agrada, és més, si algun dia em dediqués a la fotografia, m'agradaria treballar amb el retrat. A les fotografies hi apareixen la meva amiga Raquel i el meu germà Nico. M'he decantat en fer les fotos en un àmbit urbà, Tarragona, perquè la sensació que em donen les ciutats amb molt de tràfic, molta gent i soroll és de sentir la repercussió de la gent a la vida. 










Foto 1:

En aquesta foto apareix la Raquel amb un gos. El que he volgut representar en aquesta foto és com una espècie de realitat però amb un toc diferent. La foto la vaig fer demanant-li a un home del carrer si ens podia deixar el seu gos per fer-li una foto, la Raquel es va penjar a un pal d'un parc, i vaig fer la foto. Finalment, vaig girar la foto de tal manera que el que volia donar a entendre que per exemple, si mirem la foto sense gaire interés podem observar que hi ha una noia amb un gos, pero si ens fixem bé, ens adonem que el gos està al revés, com també el fons. Per mi aquesta foto vol dir que la meva realitat, és només meva, i la puc canviar quan vulgui.

Foto 2:

En aquesta foto també apareix la Raquel. Com he dit a l'anterior foto, en aquesta també el que he volgut representar és una realitat però amb un toc diferent. La foto la vaig fer a un carrer paral·lel a la Rambla, la Raquel es va estirar al terre i va fer com si estigués de peu. Finalment, vaig girar la foto per tal que es vegi a la Raquel com si estigués de peu i els cotxes alrevés. Per mi aquesta foto té un significat, apart de que la realitat meva és només meva i la puc canviar quan vulgui com he dit abans, de que la persona ha de seguir el seu propi camí, sense deixar-se influenciar per ningú, anar a contra corrent.

Foto 3:

En aquesta foto apareix el meu germà Nico jugant a la Xbox. Com a les dues anteriors fotos, el que he vulgut representar aquí és una realitat diferent. Per fer aquesta foto el que vaig fer va ser, ficar al meu germà assegut a una cadira, però al terra, i després la vaig girar per donar com una sensació que la tele se l'anava a emportar. Finalment he fet servir retocs amb el photoshop per tal d'ajuntar el terra amb la paret perquè sigui més real. L'he ficat en blanc i negre perquè està a un lloc tancat, sense adonar-se que mentres ell està jugant als videojocs, podria estar fora gaudint de l'aire lliure.