DON'T GIVE UP

Aquest és el meu projecte de final de curs, el meu video-art.

En un principi, la meva idea inicial era fer un video-art sobre la Guerra Civil, els seus vencedors i els seus vençuts, pero vaig arribar a la conclusió que no era un tema que estigués molt relacionat amb mi, no era que signifiqués molt per a mi. Per tant, després de molt rumiar, vaig decidir que el meu videart havia de ser algo que tingués un significat profund per a mi, algo amb lo que ami em preocupés o algo que jo no pugui aconseguir, en el meu cas, sóc molt insegura, i normalment quan vull fer algo i no ho aconsegueixo tendeixo a frustrar-me i donar-me per vençuda sense arribar allà on vull. Amb aquest vídeo volia expressar que quan una persona de veritat vol aconseguir algo, no es dóna per vençut. Això ho he volgut expressar amb un paral·lelisme amb la bicicleta, quan aprenem a anar-hi, al principi costa, pero amb dedicació i il·lusió ho arribem a aconseguir. Pots caure mil i un cops, però no has de deixar-ho, has de continuar, sense importar-te els cops, perquè quan has aconseguit allò que volies et produeix tal satisfacció que se t'obliden totalment les rascades als genolls. 

Al vídeo podem observar com la noia en un principi no fa més que caure, però mica en mica va progressant fins arribar a un punt on ningú no la pot parar. 

He fet aquest video en blanc i negre perquò trobo que la noia està en un moment de preocupació, en el moment inicial en el que necessitem aquella empenta per llençar-nos a allò que volem. 

Amb aquest treball de video-art primer de tot, he après què és un video-art, i perquè serveixen, com donar algun missatge clar tan sutilment. 

Crec que aquesta oportunitats que ens han donat, ha sigut molt sifnificatiu, més aviat un privilegi, treballar amb un artista com en Jordi Abelló, amb la Marisa i la Núria. Trobo que no tothom té l'oportunitat de crear un video-art amb un professional i després, exposar-ho al museu d'art modern de Tarragona. Jo, per la meva part, els hi estic molt agraïda tant a ells com a la Elo, que va ser la que ho va organitzar.

Aportacions

Aquí us deixo un link on podem entendre fàcilment les tècniques del cine:

Tot seguit m'agradaria ficar les dues escenes del cinema que més m'han agradat, ja que són unes de les meves pel·lícules preferides:

Aquesta escena és de la pel·lícula El Padrino, i es veu que fruit de la venjança, l'amo de la casa es troba tot ple de sang al llit i quan treu els llençols es troba amb el cap del seu cavall preferit.  Primer es comença amb un primer pla ensenyant com dorm i s'allunya cap a un pla general, perquè podem veure el llit amb el cap del cavall i la seva desesperació.

Aquesta escena és de la pel·lícula El Show de Truman, i es veu quan en Truman descobreix que tota la seva vida es una farsa, una forma de guanyar diners i audiència. 

Quan apareix el director del programa parlant en contrapicat i tot seguit apareix en Truman en picat casi zenital podem observar que en Truman, desde el picat, fa referència a l'ésser manipulat i, el director, desde un contrapicat, fa referència a l'ésser superior.

El còmic: SINOPSI

Se l'anomena també al resum d'un llibre o pel·lícula. Es una recopilació de dades dels punts principals d' una obra, per tal de veure'n els aspectes més rellevants. A les sinopsi sigui de llibre o de pel·lícula no s'han de donar detalls del desenllaç ja que la sinopsi ha de buscar l'interés del lector per l'obra que s'hi explica.

Per exemple, la sinopsi d'una pel·lícula que hem vist tots i totes: TITANIC

• Jack (DiCaprio), un jove artista, a una partida de cartes guanya un passatge per a Amèrica, en el Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord,coneix a Rose (Kate Winslet), una jove d'una bona família vinguda a menys que va a contraure un matrimoni de conveniència amb Cal (Billy Zane), un milionari creguta qui només interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Roses'enamoren, però Cal i la mare de Rose posen tota mena de traves a la seva relació. Inesperadament, un immens iceberg posa en perill la vida delspassatgers.

Procés creació VIDEOART

Com ja he explicat al al grup del Facebook, el meu treball de videoart està encaminat amb les injustícies que van sofrir milions de persones durant la Guerra Civil i les injustícies que va patir el jutge Grazón quan va intentar investigar casos de persones assassinades i que encara continuen sense resoldre.  
És un tema amb el qual tenia pensat treballar ja fa temps, però no trobava ocasió, crec que aquesta és la perfecta.
Faré un video en el que es vegi tot com es en realitat, en el que es reflexi els veritables protagonistes de la Guerra Civil, les persones assassinades injustament.


Tot seguit us deixo un link d'un vídeo dirigit per Almodóvar donant suport al jutge Garzón:

I una web on explica a lo que el jutge Garzón va haver d'enfrontar-se:
http://es.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Garz%C3%B3n

Els veritables protagonistes de la Guerra Civil

Treball amb el Jordi Abelló i exposició Ester Fabregat

Crec que aquesta oportunitat és única, de fer un vídeo-art amb un professional de veritat. 
Vam anar d'excursió al Museu d'Art Contemporani de la ciutat de Tarragona. 
Primer vam estar parlant sobre els treballs del Jordi, ens en va ensenyar uns quants i els va comentar una mica.  Els vaig trobar molt personals i molt siginificatius, amb pocs minuts d'imatges ens donava a entendre una idea. 
A mi, personalment el treball que ens va ensenyar que em va agradar més va ser el que va fer al zoo de Barcelona.   
Va agafar uns quadres que tenien valor i els va ficar amb els goril·les, aquests davant d'aquesta situació el ue van fer va ser menjar-se els quadres, evidentment ells no poden diferenciar entre que té valor i que no en té. 

Aquest mateix dia també vam veure l'exposició d'una artista que es diu Ester Fabregat. 
Vam veure diferents treballs i els que més em van agradar van ser aquests: 

• Piel de Tetas

Plàstic. Busco la modificació del volum del cos humà amb una segona pell. Un pell artificial, que genera un llenguatge diferent, un estat de coneixement diferent. Un nou aprenentatge, amb una identitat sexual modificada.

• Nadador del Aire

 Per als que van al mar i no tornen.
Set siluetes de quatre metres cadascuna. En línia. Inflades pel vent subjectes acanyes de 2 o 3 metres.

• Metamorfosis

Vaig passar un any treballant amb formes similars a zeppelins. Ara em construiriaun, per posar-me'l com vestit, i així posteriorment desfer dels zeppelins per sempre. No sabia que sentiria fent aquesta acció. Així que el simple fet de realitzar-la ja em obria una porta per a canviar la meva situació.


Exactament igual que quan els nens agafen als cucs de seda i els fiquen en una caixa de sabates amb forats, donant-los fulles per menjar, sense portes nifinestres cap al món exterior, i una vegada farts, decideixen que ja han tingut proud'aquest color, es fan un vestit, i després es desfan d'ell transformats en una papallona.
Surten de la caixa, i es van volant cap a una nova realitat. Deixant el rastre d'unacrisàlide bací. Simplement he estat un cuc de seda més. Procés laboriós el decosir-me el vestit de làtex. Tenia els dits destrossats. El canvi ho requeria, com el fet que el 26 d'octubre feia massa fred per banyar-se a la platja de la Barceloneta.No importava, la necessitat del canvi era primordial.
Me introduje en un mundo acuático, dejándome llevar por las corrientes. Dentro del vestido, como si él y yo fuéramos la misma cosa, como un gusano dentro de la caja sin puertas ni ventanas, con ausencia total de exterioridad. Sola dentro de mi mundo.

El vestido mojado era difícil de arrastrar. Entonces me quité los elásticos, y vino la libertad como un nuevo ser.
Lo que hago me ayuda a entenderme.

El Cinema

Aquests últims dies, a classe, hem estat parlant sobre el cinema, els tipus de plans, els tipus de transicions i els diferents moviments de càmeres. Per diferenciar els diferents tipus de tansicions, moviments i plans el que hem fet a classe és mirar petits fragments de pel·lícules antigues, on es pot diferenciar molt fàcilment, per exemple a la pel·lícula Los Pájaros de Hitchcocks. He trobat que ha sigut una forma bastant interessant i entretinguda d'estudiar aquesta part del tema, posant-ho en pràctica. 

Fa poques setmanes, també vam anar a grabar un minut Lumière a l'estació de Busos, jo vaig grabar 1 minut les portes del pis de dalt de l'edifici, com al gent sortia i entrava amb molta pressa per agafar els seus busos, esperant amb impaciència arribar als seus destins. 

Hem fet una altra pràctica que consistia en grabar en un pla subjectiu uns determinats estats de les persones, com poden ser l'enamorament o el marejament, coses que aconseguim al els plans i sobretot amb els moviments de la càmera.

Pla subjectiu

Taller de Tipografia

Fa unes setmanes vam anar al Caixa Fòrum a fer un petit però interessant taller de tipografia. 

Allí ens van explicar que una tipografia no només serveix per plasmar les paraules, sinó que pot anar més enllà. 

Les tipografies de les paraules serveixen per descriure-les, per acabar de entendre el seu significat i fins i tot poden arribar a crear sensacions.


Ens van ficar un exemple que hi havien dues caixes de cereals, i ens van preguntar quins en menjaríem al matí i quins a la tarda. La majoria vam coincidir. Tot va ser perquè a la caixa que havíem escollit per menjar al matí tenia colors molt intensos, fent referència al dia, per començar el dia amb força i la caixa que havíem escollit a la nit tenia colors més suaus, fent referència a la nit.

Quan vam acabar de fer una mica de teoria, ens vam separar en petits grups de 2 ó 3 persones. Alguns feiem un treball amb ordinador i els altres manualment.

Aquest exercici tractava de que ens donaven una paraula i l'haviem de plasmar al paper d'una manera que ens fes entrendre millor el seu significat. 

A mi em va tocar amb el meu germà, el Nico, i ens van donar la paraula LLEUGERESA, no tenim cap foto del nostre treball, pero vam fer les lletres de la paraula com si fóssin globus pujant cap al cel i les vam ficar en diagonal per donar una sensació de dinamisme, a tots dos ens va agradar molt el resultat, vam intentar expressar la lleugeresa lo millor possible.

Hi havia un altre treball manual que també em va agradar molt, el de la Maria i la Marta, els hi van donar la paraula TRANSPARENT, i elles van retallar al paper la silueta de les lletres, vaig trobar aquell treball molt interessant i molt curiós, van aconseguir totalment donar-nos la sensació de transparència, no ens van deixar indiferents, que es lo que volem aconseguir normalment amb els treballs. 

Aquest taller, personalment em va agradar molt perquè abans de fer-lo quan mirava alguna tipografia i no li donava cap importància, ara, en canvi, si que li dono, gràcies a aquest taller he comprès el significat i la importància que tenen les tipografies de les lletres.