Treball amb el Jordi Abelló i exposició Ester Fabregat

Crec que aquesta oportunitat és única, de fer un vídeo-art amb un professional de veritat. 
Vam anar d'excursió al Museu d'Art Contemporani de la ciutat de Tarragona. 
Primer vam estar parlant sobre els treballs del Jordi, ens en va ensenyar uns quants i els va comentar una mica.  Els vaig trobar molt personals i molt siginificatius, amb pocs minuts d'imatges ens donava a entendre una idea. 
A mi, personalment el treball que ens va ensenyar que em va agradar més va ser el que va fer al zoo de Barcelona.   
Va agafar uns quadres que tenien valor i els va ficar amb els goril·les, aquests davant d'aquesta situació el ue van fer va ser menjar-se els quadres, evidentment ells no poden diferenciar entre que té valor i que no en té. 

Aquest mateix dia també vam veure l'exposició d'una artista que es diu Ester Fabregat. 
Vam veure diferents treballs i els que més em van agradar van ser aquests: 

• Piel de Tetas

Plàstic. Busco la modificació del volum del cos humà amb una segona pell. Un pell artificial, que genera un llenguatge diferent, un estat de coneixement diferent. Un nou aprenentatge, amb una identitat sexual modificada.

• Nadador del Aire

 Per als que van al mar i no tornen.
Set siluetes de quatre metres cadascuna. En línia. Inflades pel vent subjectes acanyes de 2 o 3 metres.

• Metamorfosis

Vaig passar un any treballant amb formes similars a zeppelins. Ara em construiriaun, per posar-me'l com vestit, i així posteriorment desfer dels zeppelins per sempre. No sabia que sentiria fent aquesta acció. Així que el simple fet de realitzar-la ja em obria una porta per a canviar la meva situació.


Exactament igual que quan els nens agafen als cucs de seda i els fiquen en una caixa de sabates amb forats, donant-los fulles per menjar, sense portes nifinestres cap al món exterior, i una vegada farts, decideixen que ja han tingut proud'aquest color, es fan un vestit, i després es desfan d'ell transformats en una papallona.
Surten de la caixa, i es van volant cap a una nova realitat. Deixant el rastre d'unacrisàlide bací. Simplement he estat un cuc de seda més. Procés laboriós el decosir-me el vestit de làtex. Tenia els dits destrossats. El canvi ho requeria, com el fet que el 26 d'octubre feia massa fred per banyar-se a la platja de la Barceloneta.No importava, la necessitat del canvi era primordial.
Me introduje en un mundo acuático, dejándome llevar por las corrientes. Dentro del vestido, como si él y yo fuéramos la misma cosa, como un gusano dentro de la caja sin puertas ni ventanas, con ausencia total de exterioridad. Sola dentro de mi mundo.

El vestido mojado era difícil de arrastrar. Entonces me quité los elásticos, y vino la libertad como un nuevo ser.
Lo que hago me ayuda a entenderme.