DON'T GIVE UP

Aquest és el meu projecte de final de curs, el meu video-art.

En un principi, la meva idea inicial era fer un video-art sobre la Guerra Civil, els seus vencedors i els seus vençuts, pero vaig arribar a la conclusió que no era un tema que estigués molt relacionat amb mi, no era que signifiqués molt per a mi. Per tant, després de molt rumiar, vaig decidir que el meu videart havia de ser algo que tingués un significat profund per a mi, algo amb lo que ami em preocupés o algo que jo no pugui aconseguir, en el meu cas, sóc molt insegura, i normalment quan vull fer algo i no ho aconsegueixo tendeixo a frustrar-me i donar-me per vençuda sense arribar allà on vull. Amb aquest vídeo volia expressar que quan una persona de veritat vol aconseguir algo, no es dóna per vençut. Això ho he volgut expressar amb un paral·lelisme amb la bicicleta, quan aprenem a anar-hi, al principi costa, pero amb dedicació i il·lusió ho arribem a aconseguir. Pots caure mil i un cops, però no has de deixar-ho, has de continuar, sense importar-te els cops, perquè quan has aconseguit allò que volies et produeix tal satisfacció que se t'obliden totalment les rascades als genolls. 

Al vídeo podem observar com la noia en un principi no fa més que caure, però mica en mica va progressant fins arribar a un punt on ningú no la pot parar. 

He fet aquest video en blanc i negre perquò trobo que la noia està en un moment de preocupació, en el moment inicial en el que necessitem aquella empenta per llençar-nos a allò que volem. 

Amb aquest treball de video-art primer de tot, he après què és un video-art, i perquè serveixen, com donar algun missatge clar tan sutilment. 

Crec que aquesta oportunitats que ens han donat, ha sigut molt sifnificatiu, més aviat un privilegi, treballar amb un artista com en Jordi Abelló, amb la Marisa i la Núria. Trobo que no tothom té l'oportunitat de crear un video-art amb un professional i després, exposar-ho al museu d'art modern de Tarragona. Jo, per la meva part, els hi estic molt agraïda tant a ells com a la Elo, que va ser la que ho va organitzar.

Aportacions

Aquí us deixo un link on podem entendre fàcilment les tècniques del cine:

Tot seguit m'agradaria ficar les dues escenes del cinema que més m'han agradat, ja que són unes de les meves pel·lícules preferides:

Aquesta escena és de la pel·lícula El Padrino, i es veu que fruit de la venjança, l'amo de la casa es troba tot ple de sang al llit i quan treu els llençols es troba amb el cap del seu cavall preferit.  Primer es comença amb un primer pla ensenyant com dorm i s'allunya cap a un pla general, perquè podem veure el llit amb el cap del cavall i la seva desesperació.

Aquesta escena és de la pel·lícula El Show de Truman, i es veu quan en Truman descobreix que tota la seva vida es una farsa, una forma de guanyar diners i audiència. 

Quan apareix el director del programa parlant en contrapicat i tot seguit apareix en Truman en picat casi zenital podem observar que en Truman, desde el picat, fa referència a l'ésser manipulat i, el director, desde un contrapicat, fa referència a l'ésser superior.

El còmic: SINOPSI

Se l'anomena també al resum d'un llibre o pel·lícula. Es una recopilació de dades dels punts principals d' una obra, per tal de veure'n els aspectes més rellevants. A les sinopsi sigui de llibre o de pel·lícula no s'han de donar detalls del desenllaç ja que la sinopsi ha de buscar l'interés del lector per l'obra que s'hi explica.

Per exemple, la sinopsi d'una pel·lícula que hem vist tots i totes: TITANIC

• Jack (DiCaprio), un jove artista, a una partida de cartes guanya un passatge per a Amèrica, en el Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord,coneix a Rose (Kate Winslet), una jove d'una bona família vinguda a menys que va a contraure un matrimoni de conveniència amb Cal (Billy Zane), un milionari creguta qui només interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Roses'enamoren, però Cal i la mare de Rose posen tota mena de traves a la seva relació. Inesperadament, un immens iceberg posa en perill la vida delspassatgers.

Procés creació VIDEOART

Com ja he explicat al al grup del Facebook, el meu treball de videoart està encaminat amb les injustícies que van sofrir milions de persones durant la Guerra Civil i les injustícies que va patir el jutge Grazón quan va intentar investigar casos de persones assassinades i que encara continuen sense resoldre.  
És un tema amb el qual tenia pensat treballar ja fa temps, però no trobava ocasió, crec que aquesta és la perfecta.
Faré un video en el que es vegi tot com es en realitat, en el que es reflexi els veritables protagonistes de la Guerra Civil, les persones assassinades injustament.


Tot seguit us deixo un link d'un vídeo dirigit per Almodóvar donant suport al jutge Garzón:

I una web on explica a lo que el jutge Garzón va haver d'enfrontar-se:
http://es.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Garz%C3%B3n

Els veritables protagonistes de la Guerra Civil

Treball amb el Jordi Abelló i exposició Ester Fabregat

Crec que aquesta oportunitat és única, de fer un vídeo-art amb un professional de veritat. 
Vam anar d'excursió al Museu d'Art Contemporani de la ciutat de Tarragona. 
Primer vam estar parlant sobre els treballs del Jordi, ens en va ensenyar uns quants i els va comentar una mica.  Els vaig trobar molt personals i molt siginificatius, amb pocs minuts d'imatges ens donava a entendre una idea. 
A mi, personalment el treball que ens va ensenyar que em va agradar més va ser el que va fer al zoo de Barcelona.   
Va agafar uns quadres que tenien valor i els va ficar amb els goril·les, aquests davant d'aquesta situació el ue van fer va ser menjar-se els quadres, evidentment ells no poden diferenciar entre que té valor i que no en té. 

Aquest mateix dia també vam veure l'exposició d'una artista que es diu Ester Fabregat. 
Vam veure diferents treballs i els que més em van agradar van ser aquests: 

• Piel de Tetas

Plàstic. Busco la modificació del volum del cos humà amb una segona pell. Un pell artificial, que genera un llenguatge diferent, un estat de coneixement diferent. Un nou aprenentatge, amb una identitat sexual modificada.

• Nadador del Aire

 Per als que van al mar i no tornen.
Set siluetes de quatre metres cadascuna. En línia. Inflades pel vent subjectes acanyes de 2 o 3 metres.

• Metamorfosis

Vaig passar un any treballant amb formes similars a zeppelins. Ara em construiriaun, per posar-me'l com vestit, i així posteriorment desfer dels zeppelins per sempre. No sabia que sentiria fent aquesta acció. Així que el simple fet de realitzar-la ja em obria una porta per a canviar la meva situació.


Exactament igual que quan els nens agafen als cucs de seda i els fiquen en una caixa de sabates amb forats, donant-los fulles per menjar, sense portes nifinestres cap al món exterior, i una vegada farts, decideixen que ja han tingut proud'aquest color, es fan un vestit, i després es desfan d'ell transformats en una papallona.
Surten de la caixa, i es van volant cap a una nova realitat. Deixant el rastre d'unacrisàlide bací. Simplement he estat un cuc de seda més. Procés laboriós el decosir-me el vestit de làtex. Tenia els dits destrossats. El canvi ho requeria, com el fet que el 26 d'octubre feia massa fred per banyar-se a la platja de la Barceloneta.No importava, la necessitat del canvi era primordial.
Me introduje en un mundo acuático, dejándome llevar por las corrientes. Dentro del vestido, como si él y yo fuéramos la misma cosa, como un gusano dentro de la caja sin puertas ni ventanas, con ausencia total de exterioridad. Sola dentro de mi mundo.

El vestido mojado era difícil de arrastrar. Entonces me quité los elásticos, y vino la libertad como un nuevo ser.
Lo que hago me ayuda a entenderme.

El Cinema

Aquests últims dies, a classe, hem estat parlant sobre el cinema, els tipus de plans, els tipus de transicions i els diferents moviments de càmeres. Per diferenciar els diferents tipus de tansicions, moviments i plans el que hem fet a classe és mirar petits fragments de pel·lícules antigues, on es pot diferenciar molt fàcilment, per exemple a la pel·lícula Los Pájaros de Hitchcocks. He trobat que ha sigut una forma bastant interessant i entretinguda d'estudiar aquesta part del tema, posant-ho en pràctica. 

Fa poques setmanes, també vam anar a grabar un minut Lumière a l'estació de Busos, jo vaig grabar 1 minut les portes del pis de dalt de l'edifici, com al gent sortia i entrava amb molta pressa per agafar els seus busos, esperant amb impaciència arribar als seus destins. 

Hem fet una altra pràctica que consistia en grabar en un pla subjectiu uns determinats estats de les persones, com poden ser l'enamorament o el marejament, coses que aconseguim al els plans i sobretot amb els moviments de la càmera.

Pla subjectiu

Taller de Tipografia

Fa unes setmanes vam anar al Caixa Fòrum a fer un petit però interessant taller de tipografia. 

Allí ens van explicar que una tipografia no només serveix per plasmar les paraules, sinó que pot anar més enllà. 

Les tipografies de les paraules serveixen per descriure-les, per acabar de entendre el seu significat i fins i tot poden arribar a crear sensacions.


Ens van ficar un exemple que hi havien dues caixes de cereals, i ens van preguntar quins en menjaríem al matí i quins a la tarda. La majoria vam coincidir. Tot va ser perquè a la caixa que havíem escollit per menjar al matí tenia colors molt intensos, fent referència al dia, per començar el dia amb força i la caixa que havíem escollit a la nit tenia colors més suaus, fent referència a la nit.

Quan vam acabar de fer una mica de teoria, ens vam separar en petits grups de 2 ó 3 persones. Alguns feiem un treball amb ordinador i els altres manualment.

Aquest exercici tractava de que ens donaven una paraula i l'haviem de plasmar al paper d'una manera que ens fes entrendre millor el seu significat. 

A mi em va tocar amb el meu germà, el Nico, i ens van donar la paraula LLEUGERESA, no tenim cap foto del nostre treball, pero vam fer les lletres de la paraula com si fóssin globus pujant cap al cel i les vam ficar en diagonal per donar una sensació de dinamisme, a tots dos ens va agradar molt el resultat, vam intentar expressar la lleugeresa lo millor possible.

Hi havia un altre treball manual que també em va agradar molt, el de la Maria i la Marta, els hi van donar la paraula TRANSPARENT, i elles van retallar al paper la silueta de les lletres, vaig trobar aquell treball molt interessant i molt curiós, van aconseguir totalment donar-nos la sensació de transparència, no ens van deixar indiferents, que es lo que volem aconseguir normalment amb els treballs. 

Aquest taller, personalment em va agradar molt perquè abans de fer-lo quan mirava alguna tipografia i no li donava cap importància, ara, en canvi, si que li dono, gràcies a aquest taller he comprès el significat i la importància que tenen les tipografies de les lletres. 

Activitat fotomuntatge: TEMPUS FUGIT

Aquest és el meu treball de fotomutatge, com podem observar he agafat unes fotos de les meves amigues i jo i les he retocat de tal manera que sembla com si tinguéssim 60 anys més. He agafat una foto d'una senyora gran i l'he ficat damunt de les cares, tot seguit he esborrat els trets més significatius de les cares, els ulls, el nassos, les boques i les galtes, de manera que queden els trets de les cares inicials, és a dir, les nostres. 
A aquest treball li he volgut ficar un nom, Tempus Fugit, 'el temps s'escapa'. Li he ficat aquest nom perquè com podem observar, no estem en posicions tranquil·les, de repós,  típiques de les persones grans, sinó que estem en posicions actives, típiques dels joves, és totalment una contradicció. No podem fer res en contra del temps, hem de gaudir cada moment, perquè no es repetirà.
A la literatura el concepte Tempus Fugit era fet servit molt sovint, els temps era algo que ningú podia lluitar contra ell i la mort era el fracàs de l'home, ja que és l'únic obstacle que no pot superar.  
En conclusió, el meu treball l'he basat en el concepte Tempus fugit, 'el temps s'escapa' i Carpe Diem, 'viu cada dia com si fos l'últim'. 

Treball en grup: NADALA

Per fer aquesta nadala el que vam fer va ser, primer, vam grabar a l'institut la primera part, que es veu l'arbre de Nadal, després vam anar a la Rambla i vam grabar el cartell que ficava "Bones Festes!" i després l'arbre gegantí que hi havia per tal de fer una semblança de forma ajuntant l'abre de l'institut amb el de la Rambla. Les parelles que apareixen fent-se petons, eren complets desconeguts als que els hi anavem demanant si us plau si es podien fer un petó i grabar-lo per fer un treball. Quan ja teniem tots els fragments de vídeo les vam ajuntar amb el programa Movie Maker i vam afegir la primera i la última imatge que surten frases.

Activitat 1: PROFUNDITAT DE CAMP

ENFOCAMENT SELECTIU:

En aquesta fotografia podem observar que s'ha prioritzat en l'obertura del diafragma, es pot dir que per fer aquesta fotografia hem ficat un diafragma obert, aproximadament f2.8, i gràcies a això obtenim un enfocament selectiu, la mà està perfectament enfocada, mentre que l'aigua de la font està desenfocada.

ENFOCAMENT SELECTIU

PROFUNDITAT DE CAMP:

En aquesta fotografia podem observar que també s'ha prioritzat en l'obertura del diafragma, es pot dir que hem ficat un diafragma tancat, aproximadament f8 i gràcies a això obtenim profunditat de camp, és a dir, que tant la mà com l'aigua de la font i el fons es veuen enfocats.

PROFUNDITAT DE CAMP

Activitat 2: VELOCITAT D'OBTURACIÓ

En aquesta fotografia podem observar un moviment congelat gràcies a una alta velocitat a l'hora de fer la foto. Ha estat feta amb una velocitat aproximada de 1/500:

MOVIMENT CONGELAT

En aquesta fotografia podem observar un moviment suggerit gràcies a la velocitat lenta a l'hora de fer la foto. Ha estat feta amb una velocitat aproximada de 1/8:

MOVIMENT SUGGERIT

En aquesta fotografia podem observar que el fons està borrós, però, en canvi, el cotxe es pot apreciar bastant nítid, d'això se'n diu escombratge de fons. Ho hem fet amb una velocitat lenta, aproximadament 1/20 seguint el moviment del cotxe amb la càmera. 

ESCOMBRATGE DE FONS

Les següents fotografies són luminogrames. Són fotos fetes a algun lloc fosc, amb una velocitat baixa, ''1, ''2 o BULB, per exemple. Podem fer-les amb un trípode, movent l'objecte lluminós el qual volem fotografiar o podem moure la càmera donant la forma que volem.

LUMINOGRAMA

LUMINOGRAMA

Activitat 3: CONTROL D'EXPOSICIÓ

Aquestes dues fotografies estan fetes a contrallum. L'ùnica diferència que hi ah entre les dues fotografies es que a la primera foto la llum que hem mesurat es correspon a tot el conjunt, i en canvi, a la segona la llum que hem mesurat és la que correspon amb la llum de les persones.

Activitat 4: FOTOGRAFIA I MEMÒRIA

Aquesta sóc jo de petita a la platja Copacabana, Brasil. Ma mare m'ha explicat que en aquest moment estava tant contenta perquè aquest era el primer cop que tocava la sorra de la platja i em banyava a l'aigua del mar. 

A aquesta fotografia apareix el meu avi, l'home de la dreta, i el meu pare, el nen que surt somrient. La foto es va fer aproximadament a l'any 1970. Era l'època de Nadal, i van amb roba d'estiu ja que la foto està feta a Argentina. 

Activitat 5: GÈNERES FOTOGRÀFICS

FOTO REPORTATGE: Robert Capa

A aquesta foto es pot observar un soldat, i es veu justament el moment en el que una bala travessa el seu cos. Aquesta foto jo crec que ha estat feta amb una velocitat molt ràpida, ja que el fotògraf no tenia temps i justament ha agafat el moment perfecte. Diria que està feta mb un diafragma f8, ja que es pot observar una mica de profunditat de camp. Com que és una foto instantània, sense estar preparada, la llum ambiental és la que hi havia en aquell moment. L'home, dins la foto, està en una posició diagonal, cosa que dona una sensació d'inestabilitat ja que l'home està caient. Hi ha un pla general. Jo crec que aquesta foto segueix la llei dels terços. Aquesta foto m'ha agradat molt perquè és una foto feta instantaniament i que mostra com unhome lluitador pels seus drets, es fusilat.

FOTO RETRAT: Cecil Beaton

A aquesta foto es pot observar una nena asseguda a un llit amb una bena al cap, abraçant un osset de peluix. Aquesta foto jo crec que ha estat feta amb un diafragma bastant tancat, ja que es pot apreciar profunditat de camp, tant el la nena com el llit i el fons surten perfectament enfocats. Respecte a la velocitat, depen de la llum que hi hagués en aquella habitació. La nena es troba al mig de la foto, és on principalment es difrigeixen els nostres ulls quan per primer cop mirem la foto. Es troba en una posició vertical, cosa que dóna una sensació de dinamisme. Hi ha un pla mig. Segueix la llei dels terços. Aquesta foto és la que més m'ha agradat de la Cecil Beaton perquè la nena dóna com una sensació de patiment respecte a l'estat ue es troba en aquell moment, trobo que és una foto molt tendre.

FOTO PAISATGE: Axel Hutte 

A aquesta foto podem observar un paisatge gelat a Alemanya. La foto ha estat feta amb un diafragma tancat ja que es pot observar una gran profunditat de camp, es troba tot enfocat, i podem observar un detallisme extraordinari. La velocitat que va fer servir el fotògraf depen de la llum que hi hagués en el moment de fer la foto. El gel i la pedra es troba dins la foto d'una manera horiztonal, cosa que ens pot fer donar una sensació de molta estabilitat. Hi ha un pla general. Segueix la llei dels terços. A mi, personalment, aquesta foto em dóna una sensació de fredor, a causa dels colors blaus que es poden percebre.

FOTO NU: John Coplans

A aquesta foto es poden apreciar uns peus agafats per unes mans. La foto diria que ha estat feta amb un diafragma obert f.8, ja que és un pla detall i es troba tot enfocat. Respecte a la velocitat, depen de la llum que hi hagués en aquell moment. Els peus es troben d'una manera vertical dins la foto, cosa que ens dóna una sensació d'estabilitat. Aquesta foto segueix la llei dels terços. Personalment, trobo que aquesta foto és molt tendre. Es veuen que són peus d'una persona gran, simbolitzan tot el camí que han fet aquests peus i que encara queda per fer.

FOTO NATURA MORTA: Chema Madoz

A aquesta foto podem observar un glassó simbolitzant un regal que s'esta fonent. Jo diria que aquesta foto està feta amb un diafragma obert f.8 ja que hi ha un pla detall i esta tot enfocat. La velocitat que ha fet servir el fotograf a l'hora de fer la foto depen de la llum que hi hagues on estava fent la foto. El glassó es troba justament al mig de la foto, segueix la llei dels terços. Jo crec que la raó per la que el Chema Madoz ha volgut fet aquesta foto és per donar a saber que els regals materials no duren per sempre, per això el glassó s'està fonent, que no pas una amistat, per exemple. Aquesta és la foto que més m'ha agradat del Chema Madoz. 

Activitat 6: ANNIE LEIBOVITZ

Annie Leibovitz va nèixer a Waterbury, Connecticut, el 2 d'octubre de 1949. Va ser la primera dona que va exposar la seva obra a la Galeria Nacional de retrats de Washington, també va ser la última persona que li va fer una foto a John Lenon poques hores abans de morir. Ha treballat en diverses revistes com Vanity Fair, Rolling Stone o Vogue. Ha sigut galardonada amb diversos premis com per exemple, la Biblioteca del congrés d'Estats Units li va donar el títol de "Leyenda Viva". Annie Leibovitz és coneguda principalment pels seus retrats a celebritats.

És una fotògrafa rebel que porta causant polèmica des dels anys 70, diu que la fotografia li ha donat llicència per mirar el món i explicar-ho. El que fa com a fotògrafa és captar una petita llesca del subjecte, no busca captar la seva ànima, sinó el que ella vol transmetre, per això prefereix fer les seves fotografies amb actors, ja que saben actuar i reflectir el que ella busca.

Ha exercit diversos estils de fotografia (va fer un reportatge de guerra a Sarajevo) però és mundialment coneguda pels seus retrats, majoritàriament fets a famosos, en què treballa amb tècniques informàtiques i tot tipus d'atrezzo i vestuari (cosa que la fa treballar amb un gran equip com si fos una directora de cinema)

Les seves fotografies són purament estètiques, normalment divertides o bé misterioses, en les que utilitza el contrast i el clarobscur per crear suspens i irrealisme. Prefereix la llum natural.

• Per què vam escollir-la?

Jo crec que primer de tot, la vam escollir perquè a simple vista, les seves fotos, no et deixen gens indiferent. A mi, personalment, és una fotògrafa exemplar, fica un toc personal a totes les fotos. Les meves fotos preferides són aquestes.

Penélope Cruz i Woody Allen

Yoko Ono i John Lennon poques hores abans de que aquest
hagi sigut assassinat.

Angelina Jolie

Sobre els treballs dels meus companys:

Un treball que m'ha interessat bastant ha sigut el de la Maria i la Marta, Nan Goldin, una fotògrafa d'Estats Units renovadora de la fotografia documental. Els temes principals són: la crítica sobre el maxisme, els maltractaments, i el sida. Les fotos són autoretrats o estan fetes al seu entorn, als seus amics...

Van escollir aquesta artista perquè els hi interessava els temes que tractava.