Activitat fotomuntatge: TEMPUS FUGIT

Aquest és el meu treball de fotomutatge, com podem observar he agafat unes fotos de les meves amigues i jo i les he retocat de tal manera que sembla com si tinguéssim 60 anys més. He agafat una foto d'una senyora gran i l'he ficat damunt de les cares, tot seguit he esborrat els trets més significatius de les cares, els ulls, el nassos, les boques i les galtes, de manera que queden els trets de les cares inicials, és a dir, les nostres. 
A aquest treball li he volgut ficar un nom, Tempus Fugit, 'el temps s'escapa'. Li he ficat aquest nom perquè com podem observar, no estem en posicions tranquil·les, de repós,  típiques de les persones grans, sinó que estem en posicions actives, típiques dels joves, és totalment una contradicció. No podem fer res en contra del temps, hem de gaudir cada moment, perquè no es repetirà.
A la literatura el concepte Tempus Fugit era fet servit molt sovint, els temps era algo que ningú podia lluitar contra ell i la mort era el fracàs de l'home, ja que és l'únic obstacle que no pot superar.  
En conclusió, el meu treball l'he basat en el concepte Tempus fugit, 'el temps s'escapa' i Carpe Diem, 'viu cada dia com si fos l'últim'.